A qui se li acut preguntar què és el nostre diner, què significa, com s'ha creat, etc.? La veritat, boi a ningú :-) I menys encara a ningú se li acut pensar que els "papers" que entenem com a diner, i que ens pensem que més o menys tenen un "valor", el poden perdre, o que es creen del no res (o del deute, més concretament).

Bueno, doncs si, el tema tiene miga... I resumint us puc dir que es un muntatge que quan va bé, doncs mira, símplement ens prenen més o menys el pèl però tampoc ens n'enterem massa, però si el sistema colapsa, cagada pastoret... I això és un dels riscos de tot el merder finacer que estem veient aquests dies als USA. El sistema, que té algun punts molt febles (bàsicament és una espiral que no pot parar), sembla que podria colapsar, i amb això el valor que tenien els papers que naltros enteníem que era diner...

Cada cop més sovint ens arriben informacions sobre els efectes de un probable boom de la bombolla immobiliària. Aquestes valoracions, però, provenen de grans institucions més o menys vinculades al món dels negocis (com ara la darrera de The Economist) i per tant les seves valoracions rara vegada passen de ser de tipus macroeconòmic o financer.

La meva parella i jo ens hem comprat un pis tot just fa un any. Tot i que portem un cert control sobre la nostra economia domèstica no podem deixar de veure el panorama futur amb una mica de preocupació. A cadascun d’aquests articles o comentaris que arriben sobre la imminent caiguda del preu dels pisos busquem l’inel•ludible paràgraf sobre els efectes d’aquesta caiguda i un rere l’altre ens deceben.