bombollaimmobiliaria.com

M'agradaria copiar uns paràgrafs de l'article La crisi, el Nou Partit Anticapitalista, l’ecosocialisme… de la web de Revolta Global:

Però també quan, pretesament, no hi ha crisi. Quan els índex de creixement s’enfilen. Quan les empreses declaren beneficis. Tanmateix, aleshores hi ha crisi per aquelles i aquells que pateixen les fusions i les compravendes d’empreses, les reestructuracions, les deslocalitzacions, les desregulacions, les supressions de llocs de treball en el si de firmes que, no obstant, segueixen obtenint guanys. I, finalment, per a milions de persones que, un cop pagades les seves despeses corrents, no disposen més que de 50 euros per menjar, no hi ha potser crisi, des de fa temps i cada dia?

Com sempre no tinc massa temps per escriure, però com a mínim us puc recomanar una lectura:

Pese a sus crisis, el capitalismo no se derrumbará sino bajo los golpes de la lucha proletaria

En aquest article es fa una comparació de l'actual crisi amb altres, com la del 29. I també es pot llegir com ja en temps de Marx i Engels les crisis econòmiques capitalistes eren cícliques (com es deriva de la teoria marxista). També és interessant, com a anècdota, constatar que el ministre d'economia alemany i la Ségoléne Royal, la canditata socialista a les darreres presidencials franceses, citen, ara, a Marx. L'article, a part d'això comenta aspectes interessants que no desenvolupa (i jo, de moment, per qüestió de temps, tampoc puc fer):

- que el Capitalisme propicia les condicions perquè una revolució el substitueixi o, dit d'una altra manera, és un sistema inestable en el que les crisis sistèmiques fortes fan patir tant a una gran part de la població, que aquesta (el proletariat, la classe explotada, dieu-li com volgueu) pot arribar a revoltar-se. O sigui que en les èpoques de bonança és relativament en va que es pot aspirar al canvi de model econòmic.

- i, com a derivada de l'anterior, que no es pot esperar que el capitalisme colapsi i es destrueixi ell mateix. El capitalisme pot entrar en crisi, però te diverses maneres de resoldre-la, com per exemple via guerra mundial (la 2a GM en va ser una mostra, com a derivada de la crisi de 1929). L'alternativa a una auto-regeneració (dolorosa pel proletariat, pel planeta si es vol incloure l'aspecte ambiental) és una revolució (que, d'altra banda, també requereix sacrifici, generalment). Aquest és el missatge que vol transmetre aquest article.