bombollaimmobiliaria.com

Hola,

En un post anterior (Estan segurs els meus estalvis en una entitat financera?) ja advertia dels riscos de perdre els estalvis dipositats al banc... Però últimament sembla que els esdeveniments es precipiten, i ara ja tenim aquest tema a tots els mitjans de DESinformació i també a l'agenda dels presidents dels països d'Europa (que intenten tranquil·litzar al personal perquè no vagi en massa als bancs i faci quebrar tot el tinglado). Tinc la sensació de veure com la crisi del Capitalisme va trencant, un a un, tots els murs de contenció... Aquestes coses es deien fa anys a www.rebelion.org i a www.burbuja.info , però fins i tots als lectors d'aquests mitjans alternatius ens sorprèn (i/o fascina) la rapidesa del procés... Potser ni nosaltres mateixos ens ho creiem..

Bueno, al que anava... Aquesta crisi realment sembla que pot enterrar al Capitalisme (o com a mínim destruir les regles amb les que jugava des de fa segles...). Hi havia hagut algun cop un col·lapse i esfondrament total del sistema financer (bancari)? Juraria que no. I això és el que semblen voler evitar des del Poder.

Perquè ho dic, això? Perquè les mesures que s'emprenen des dels governs per salvar un perill, precisament ho fan posant en perill un aspecte encara més vital del Sistema. Tenim el cas del pla de rescat aprovat pels parlamentaris USAmericans. I ara tenim la intenció de tots els governs europeus de garantir els dipòsits bancaris.

Amb aquesta mesura sembla que es conjuraria el perill sobre el que vaig alertar en el post que cito al començament (i això és el que pretendran fer-nos creure des dels mitjans de manipulació mediàtica els propers dies). Però en realitat el que es fa es traspassar els problemes de solvència del sistema bancari a l'últim garant que queda, l'Estat. Si aquest sistema peta, adéu siau...

Però, petarà? Probablement si. Segurament el sistema financer col·lapsarà i l'Estat no podrà afrontar la demanda de diner que això comportarà. I per tant no podrà fer efectiva la salvaguarda del fons de garantia... Els arguments tècnics (econòmics) de perquè crec que el sistema col·lapsarà no son senzills, tampoc son, com tantes coses, irrefutables... Si voleu més pistes, de moment les haureu de buscar vosaltres mateixos: us recomano la secció d'economia de rebelion.org. Però jo em vull centrar en l'altre aspecte, en les conseqüències de que l'estat no pugui garantir la disponibilitat dels estalvis per part dels estalviadors. Quan això passi, si passa, l'Estat només te una sortida: el corralito.

Què significa això del corralito? Doncs el que va passar a l'Argentina fa pocs anys, d'on en prové el nom. Significa que l'Estat ens dirà que ell ens garantitza els nostres estalvis, que no desapareixeran (formalment), però que no els podem treure dels bancs. Això, si ho combinen amb la devaluació de la moneda o amb una hiperinflació, com va passar a l'Argentina, significa que, quan els poguem treure, si aquest moment arriba mai, amb els diners que treguem només podrem comprar una part del que podíem quan els vam posar... Per entendre'ns, si teníem 6.000€ i amb això podíem comprar menjar per tot un any, quan ens els deixin treure només podrem comprar menjar per 3 mesos, o el període que sigui...

Aquest és el perill en el que estem a punt d'incórrer. De fet, en la meva opinió, és molt probable, però això només és una opinió...

Com podem intentar pal·liar això? Intentaré respondre-ho en un altre article més extens, però de moment us avanço que el millor, com sempre, és diversificar. I, en aquest cas, diversificar significa tenir (una part dels) estalvis fora del circuit financer: sota el matalàs, en llaunes de tonyina, en lingots d'or, en un jornal de terra per plantar enciams, el que sigui...

Pd.: Per cert, quan escric aquests articles no estic pensant en els "estalvis" dels rics, ho faig més aviat pensant en els estalvis dels pobres, o de la classe mitjana, dels jubilats o pre-jubilats que confien en el que els ha costat tota una vida de guanyar per passar la vellesa. I precisament aquest col·lectiu és el que te més difícil escapar de la desinformació dels mitjans de masses.