bombollaimmobiliaria.com

Us adjunto el millor article que he llegit en molt de temps:

La ópera Gotterdämmerung de Wagner es acerca del crepúsculo de los dioses paganos. El más potente de los dioses paganos de los últimos tiempos, el que ha guiado los destinos de la humanidad durante los últimos cuarenta años, es el de la Deuda Irredimible. Antes del 14 de agosto de 1971 las deudas eran obligaciones, y la palabra "bond" (que se puede traducir como cadena, del inglés al español) tenía el sentido de lo que literalmente significa: lo contrario de la libertad. El privilegio de emitir deuda tiene su correspondiente responsabilidad: la de reembolsar.

En ese fatídico día, todo cambió con una firma. El Presidente Nixon abrazó la espinosa teoría de Milton Friedman y declaró el irredimible dólar una Mónada, es decir, una cosa que existe en sí y por sí misma. De acuerdo con esta teoría, el gobierno tiene el poder de crear deuda inconvertible —la deuda que nunca necesita ser reembolsada y aún así no pierde su valor— con sujección únicamente a una "regla de cantidad"; por ejemplo, no debe ser aumentada en más de un 3% por año. Esta idea es tan ridículamente tonta que “sólo hombres muy versados la pudieron haber pensado”. Si el ladrón roba modestamente, entonces no será detectado. Nunca se les ocurrió a los profesores de Economía y a los periodistas financieros que modesto y ladrón son términos contradictorios. ¿Cómo llegaron a creer en una deuda inconvertible? La explicación muy probablemente se encuentre en el dicho de Schiller: "Toda persona, como individuo, es tolerablemente sensata y razonable. Pero como miembro de una multitud se convierte inmediatamente en un cabezota". Los profesores de economía y los periodistas financieros no son la excepción.

Article molt interessant publicat originalment a sinpermiso.info
 
Michael Hudson
Sin Permiso
 
Parece que las librerías andarán inundadas en el verano y el otoño próximos de textos encargados por los editores hace un año, cuando la economía estaba descarrilando. La estrategia de marketing preferida es la de ofrecer asesoramiento por parte de celebridades bien ubicadas en el núcleo del sistema sobre el modo de restaurar la feliz era 1981-2007, dominada por ganancias de precios resultantes de deuda apalancada en bienes raíces, acciones y títulos de obligaciones. Pero la Economía de la Burbuja estaba a tal punto apalancada en la deuda, que no es razonable esperar restauración ninguna.
 

• la irresponsabilitat i/o immaduresa de la gent
• la devaluació dels actius i/o la crisi econòmica (de la que hem vingut advertint en algunes webs, com aquesta, malauradament amb poca audiència... si si, ja sé que lo del Barça és més important... o no?)
• el Pensament Únic, la percepció de que la realitat era aquella en que endeutar-se i viure al dia o, millor dit, viure amb diners del futur, era lo normal, lo lògic, etc. Aquest Pensament Únic és el que el Sistema Capitalista, mitjançant els seus mitjans de Desinformació i Intoxicació ens ven com a "Realitat"
• el mateix sistema econòmic, que ens porta cap aquí. Les coses moltes vegades poden ser de qualsevol manera, sinó que depenent de les regles del joc amb les que triïs jugar. El Capitalisme te un disseny determinat, i aquest disseny te unes conseqüències: concentració de la riquesa, crisi periòdiques, etc. Això ja ho va dir un barbut fa més de 150 anys ;-) Podeu, per exemple, llegir el perquè tot el sistema econòmic es basa en el creixement sense aturador del crèdit clicant aquí

Bueno, al que anava, per tots aquells que tingueu deutes impagables o que us hagueu adonat que potser no te sentit arruïnar-se la vida pagant-les, us pot interessar la Comunitat de Morosos que s'ha creat a la web de Crisi: http://www.17-s.info/moroses

A qui se li acut preguntar què és el nostre diner, què significa, com s'ha creat, etc.? La veritat, boi a ningú :-) I menys encara a ningú se li acut pensar que els "papers" que entenem com a diner, i que ens pensem que més o menys tenen un "valor", el poden perdre, o que es creen del no res (o del deute, més concretament). Bueno, doncs si, el tema tiene miga... I resumint us puc dir que es un muntatge que quan va bé, doncs mira, símplement ens prenen més o menys el pèl però tampoc ens n'enterem massa, però si el sistema colapsa, cagada pastoret... I això és un dels riscos de tot el merder finacer que estem veient aquests dies als USA. El sistema, que té algun punts molt febles (bàsicament és una espiral que no pot parar), sembla que podria colapsar, i amb això el valor que tenien els papers que naltros enteníem que era diner...

Cada cop més sovint ens arriben informacions sobre els efectes de un probable boom de la bombolla immobiliària. Aquestes valoracions, però, provenen de grans institucions més o menys vinculades al món dels negocis (com ara la darrera de The Economist) i per tant les seves valoracions rara vegada passen de ser de tipus macroeconòmic o financer.

La meva parella i jo ens hem comprat un pis tot just fa un any. Tot i que portem un cert control sobre la nostra economia domèstica no podem deixar de veure el panorama futur amb una mica de preocupació. A cadascun d’aquests articles o comentaris que arriben sobre la imminent caiguda del preu dels pisos busquem l’inel•ludible paràgraf sobre els efectes d’aquesta caiguda i un rere l’altre ens deceben.