bombollaimmobiliaria.com

 Us passo una taula on podreu veure el risc d'inversió que tenen les entitats finaceres de l'Estat espanyol:

• Hi ha dues entitats que fan mala pinta...
• Entendreu ara perquè volen fusionar-se les entitats que tenen una qualificació per sota de A- (l'ordre, de millor a pitjor, seria: AAA, AA, AA-, A+, A, A-, BBB+, etc.) (en groc)
• La meitat de totes aquestes entitats estan en una progressió descendent en llur qualificació.

Avui el presentador de canal 3/24, en connexió amb TV3, ha dit, quan parlava de la fusió de quatre caixes catalanes, que els 500 milions d'euros que rebrien de fons públics, o sigui nostres, via FROB (fons de reorganització bancària) eren per "costejar les despeses de la fusió". I ja està. I s'ha quedat tant ample...
 
I jo em pregunto, és per això què volem periodistes? És això, per a transcriure comunicats oficials de les parts implicades, el que ensenyen a les facultats de periodisme. No hi ha ningú, a la redacció d'informatius, especialitzat en temes econòmics que hagi volgut / pogut revisar la notícia per esmenar aquesta begenada? Sembla que no, que el sou que cobren els periodistes de la nostra televisió pública és només per posar-se la corbata i llegir papers sense entendre el que diuen.
 
Per començar caldria entendre per què es fusionen les caixes. Segons elles mateixes (en una versió transcrita sense cap esperit crític pels nostres mitjans de desinformació) per guanyar competitivitat, afrontar reptes futurs, etc. etc. S'ho empassa algú, això? I algú s'empassa que aquestes raons, genèriques, poc informatives i que eren vigents des de sempre, hagi pogut provocar el procés de fusions massives de caixes que estem observant a la península? Si, els periodistes d'informatius s'ho empassen.
 

L'autor de l'article que us transcric a continuació, en Roberto Centeno, és una catedràtic d'Economia, d'ideologia conservadora, però que es destaca per la seva vehemència i per no amagar la situació al personal sinó a la inversa. Juntament amb burbuja.info, Santiago Niño Becerra, etc. son dels que van explicant-nos les coses com son.
 
En aquest article repassa com el govern espanyol ha actuat estafant els recursos (actuals i futurs) dels ciutadans per a beneficiar a la Banca:
 

Sembla que de moment el perill d'enfonsament del sistema bancari estigui més o menys controlat. De fet, de moment, és així... Però mireu la llista de tots els bancs que als EEUU i a Europa han fet fallida, els han nacionalitzat o els han comprat a preu de saldo:

Avui s'ha sabut que el Banc d'Espanya intervindrà a Caja Castilla la Mancha, CCM. Ja es veia venir, igual que a aquest enfonsament el seguiran molt altres... Aquí està el "millor sistema financer del Món". Es la primera intervenció d'una entitat bancària des de lo del banesto, i la primera provocada per la crisi del Capitalisme (lo de la crisi immobiliària ja queda curt per definir el que passa).
Fins ara havien probat que Ibercaja primer i Unicaja després absorvissin CCM, però sembla que en aquestes entitats no hi ha afició a l'arakiri. La negativa assumir el marró per part d'Unicaja podria haver obligat el Bd'E, que fins ara es dedica més a tapar el que està passant (mira que ens tenen por, a la ciutadania, amb les mostres de docilitat que donem continuament ;-) ) que no pas a exercir de controladors del sistema bancari.

L'usuari binissaida m'ha fet arribar un missatge que us reprodueixo:
 
Aquí teniu un relació de bancs i caixes segons el seu rati de morositat i el de solvència (el Core tier 1 mesura la relació de capital que té el banc entre els seus actius i el risc, és a dir, entre el capital que té i el que pretén tenir). Cal dir que valors de morositat superiors al 3% i de solvència inferiors al 6% comencen a ser perillosos. És interessant la correlació tan nefasta que hi ha entre la morositat i la solvència: quan més morositat té una entitat, més insolvent es torna, i això porta a la fallida.
 

Avui a la tertúlia del Cuní, com sempre, els tertulians s'escarracen en mostrar que van perduts... Concretament el director de El Periòdico, en Rafael Nadal, parlant d'estafadors con en Madoff, demana que els banquers que han sigut "dolents" siguin transparents i donin la informació que, segons ells, els reclamen les autoritats de control. I demana que els que no ho hagin fet, a partir d'ara comencin a enfilar el camí de la trena.

El senyor Nadal, com la major part d'opinadors professionals, encara no saben en quin món viuen. Es perden, ja no en els arbres, sinó en el brancam, incapaços de tenir una visió del bosc que pretenen copsar.

En aquest cas posant en el mateix sac a en Madoff, un lladre que viola les lleis, amb els banquers, que son els lladres que fan les lleis. Perquè no hi ha banquers ni financers a les presons, quan tothom els atribueix l'origen de les calamitats econòmiques que patim? Doncs és obvi, senyors, perquè la legislació està feta a mida d'un sistema econòmic que ara fa fallida no perquè s'hagin incomplert les normes, sinó perquè el disseny del sistema provoca, cíclicament, aquestes crisis. Per entendre'ns, si un construeix una casa amb fusta corcada, potser la casa serà més barata, la podrem fer més despresa perquè la fusta és més lleugera i més fàcil de tallar, però un dia o un altre, la casa caurà. Pan para hoy, hambre para mañana.