bombollaimmobiliaria.com

M'agradaria copiar uns paràgrafs de l'article La crisi, el Nou Partit Anticapitalista, l’ecosocialisme… de la web de Revolta Global: Però també quan, pretesament, no hi ha crisi. Quan els índex de creixement s’enfilen. Quan les empreses declaren beneficis. Tanmateix, aleshores hi ha crisi per aquelles i aquells que pateixen les fusions i les compravendes d’empreses, les reestructuracions, les deslocalitzacions, les desregulacions, les supressions de llocs de treball en el si de firmes que, no obstant, segueixen obtenint guanys. I, finalment, per a milions de persones que, un cop pagades les seves despeses corrents, no disposen més que de 50 euros per menjar, no hi ha potser crisi, des de fa temps i cada dia?

La veritat és que el capitalisme és la crisi. És un sistema que genera crisis. Hi ha crisis financeres, crisis econòmiques, crisis socials, crisis alimentàries, crisis sanitàries, crisis ecològiques... I cada cop, en nom d’aquestes crisis, el capitalisme imposa les seves solucions, solucions que mantenen les desigualtats, solucions que nodreixen l’explotació, solucions que emparen l’acumulació de beneficis per part d’una petita minoria. I quan no en té prou amb la crisi, fa la guerra. Recordeu allò que deia Jaurès: “El capitalisme porta la guerra en el seu si com els núvols duen la tempesta”. Allí on el capitalisme no pot explotar lliurement, provoca la guerra. Moltes guerres africanes que ens presenten com a conteses civils o tribals són, en realitat, guerres provocades pel capitalisme. La guerra d’Iraq és una guerra del capitalisme. L’any 1991, quan es va ensorrar l’imperi soviètic, el discurs dominant ha certificat el fracàs del comunisme. Ningú pot negar que el capitalisme d’Estat, burocràtic i policial, ha fracassat en la realització de l’ideal comunista. Però, aquest fracàs ens hauria de condemnar tal volta a acceptar resignadament el capitalisme? No ha arribat el moment de dir clarament i amb força als capitalistes: “I quin és el vostre balanç?” Quins són, per a la majoria de la població, els resultats del capitalisme? Quan prop de tres mil milions d’éssers humans no tenen accés al saber, a les noves tecnologies i als coneixements que podrien millorar els seu nivell de vida; quan dos mil milions de persones no tenen accés als medicaments essencials; quan mil cinc cents milions de persones han de viure amb noranta cèntims d’euro al dia; quan mil milions de persones pateixen fam; quan mil milions d’adultes – dues terceres parts dels quals són dones – segueixen sent analfabets; quan més de cent cinquanta milions d’infants – la meitat nenes – no tenen accés a l’escola primària; quan un 44 % del jovent mundial en edat de treballar es troba a l’atur; quan en la nostra rica Europa hi ha cinquanta milions de pobres i divuit milions d’aturats... no tindríem potser raó de preguntar: “Capitalistes, digueu-nos, on és el vostre èxit?” El capitalisme s’ha beneficiat, a còpia de desregulacions massives decidides a nivell mundial i a escala europea, d’una llibertat d’acció que no n’havia tingut des del segle XIX. I vet aquí el seu balanç. Alguns ens diran: “Aneu errats. Mireu la Xina, des que allí han adoptat l’economia de mercat, 400 milions de xinesos han sortit de la pobresa”. Aquesta gent s’oblida de dir que mil milions de xinesos més romanen en la pobresa. Perquè, fonamentalment, és això el capitalisme: l’organització de la desigualtat, l’explotació de la majoria per part d’una minoria. Sembla obvi, oi? Doncs només quatre gats es fan aquestes preguntes...