Les retallades sanitàries i la manipulació informativa de TV3

Posted on Octubre 11th, 2011 by binissaida and tagged , , , , .
imatge de binissaida

Aquest diumenge, en el telenotícies nit, van difondre una informació que voldria contrastar:

http://www.tv3.cat/videos/3743510/TN-vespre-09102011 (a partir del min 13:50)

La conclusió de la notícia és que la despesa en salut s’ha disparat de forma desmesurada, no per raons conjunturals de tipus econòmic-demogràfic, sinó per la disbauixa de recursos que s’han avocat al sistema de salut, del tot inecessaris.

Primer comencen amb una gràfica que il·lustra l’augment de la depesa  i superposada una altra de l’augment poblacional, molt menor en comparació, tot dient que el pressupost del sistema sanitari català s’havia gairebé triplicat en el període 1996-2010, i que els moviments migratoris i l’envelliment de la població només explicaven una petita part de la situació:

I ho rematen amb unes declaracions del Vicente Ortún, Degà de la F. d’econòmiques de la UPC que deia que Catalunya era el 2n país del món en consum de medicaments i unes altres de Francesc José Maria director de l’Institut Català de la Salut entre el 2005 i 2008 que deia que malversàvem el diner posant pròtesis de maluc de titani a vells que mai les amortitzaran del tot.

Bé, el primer que cal dir és que l’evolució de la despesa no només depèn del creixement de la població (que si la tenim en compte, d’un 300% que deien només es passa a un 70% de creixement en aquests darrers 15 anys). I és que també està molt relacionada amb el nivell de despesa de l’administració, i aquest amb el nivell de riquesa material del país, és a dir, amb el creixement del PIB del país (Catalunya). Aquí rau la primera trampa, perquè si relacionem el PIB amb la despesa sanitària veiem que les coses s’igualen molt (segons informe http://www.uch.cat/index.php?md=documents&id=17&lg=cat):

I només veiem un sutil creixement relatiu (i no pas desmesurat) de la despesa quan comença la crisi, al esfondrar-se el creixement econòmic i per tant el PIB.

Informe Salut Gencat: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/central_resultats_segoninforme_2011.pdf

De fet, tots els països de Unió Europea han patit aquest creixement de la despesa pública durant els anys de bonança econòmica.

Però precisament, la segona qüestió que s’amaga, i que és primordial per entendre fins a quin punt el sistema català de salut està sota mímins (a l’inrevés del què dóna a entendre TV3), és que tenim una despesa per càpita inferior a la mitjana espanyola, i la mitjana espanyola molt inferior a la mitjana europea,

Informe Salut Gencat: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/central_resultats_segoninforme_2011.pdf

i més a més, aquesta distància, lluny de reduir-se en aquests darrers anys de bombolla, encara s’ha incrementat més.

 

Però és que el drama no s’acaba aquí, la mateixa Generalitat publica un llistat decebedor on en un rànquing de despesa en salut per càpita de països del primer món, Catalunya es troba en les posicions més baixes, al nivell de Grècia o Portugal:

Però aquí no s’acaba tot, perquè el problema no és només quantitatiu, és a dir, de quantitat de recursos, sinó també qualitatiu, de qualitat d’aquests recursos i de l’accés que tenim a ells. Perquè estem en uns dels països de la UE15 que més sobredimensionat té l’accés privat a la sanitat i menys desenvolupat té el sector públic:

Ah!, i sí que tenim una despesa alta en medicaments (però és fals que sigui la 2a més alta del món), però aquí torna a haver-hi trampa. I és que tenim una despesa alta en medicaments en relació a la despesa sanitària total. I és clar, com la despesa sanitària nostra és baixa, com hem dit, el pes de la factura en medicaments es fa més gran. De fet, si mirem quins són els països que tenen la despesa farmacèutica en relació a la despesa sanitària més elevada trovarem que són els mateixos dels de la llista d’abans de països que tenen una despesa de salut per càpita més baixa:

En conclusió, TV3 ha fet aquest diumenge al vespre un exercici de desinformació bestial, fent servir una argumentació que s’apropa als arguments del nazisme (els vells no tenen dret a gaudir de les innovacions científiques perquè no les podran aprofitar), amb l’objectiu claríssim de carregar el pes dels problemes sanitaris en la població, ocultant la crua realitat de la sanitat catalana, i no assenyalant els veritables culpables de tot plegat: les polítiques antisocials de socialistes i populars durant tots aquests anys.

Post data: Per cert, per qui pensi que les diferències en la despesa entre països s'expliquen per la diferència de paritat de poder adquisitiu, això ja s'ha tingut en compte, i el PPC del final del títol vol dir que són valors paritables, ajustats amb l'ajud del PPA (en anglès PPC): l'indicador de Paritat de Poder Adquisitiu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Paritat_de_poder_adquisitiu). Aquí podeu consultar l'indicador de cada païs: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/purchasing_power_parities/introduction (és una mena de taxa de conversió entre euros de diferents països per obtenir un euro amb el mateix valor per a tots els països)

O sigui que les diferències que es veuen són degudes únicament a l'esforç de despesa que realitza cada país.

Comentaris

Ostres, Bassetger..m'estàs

imatge de kastigador

Ostres, Bassetger..m'estàs dient que par a la salut de cada català es gasten 1900 € i escaig?
Aleshores jo que no vaig al metge mai (i la meva intencio es que si mai hi vaig, sigui horitzontalment i amb els peus per davant) estic perdent diners !
En fi, tant se val, tant és un castell com un cistell...
I què has de respondre a aquell interessant article que les visites a Urgències s'havien reduit un x % coincidint amb una retallada del x % en el pressupost d'Urgencies? d'aquesta manera, si s'eliminen les urgències, les visites a Urgències es reduiran dràsticament (tothom anirà amb compte de no fer-se mal, recordem que la millor medicina és la prevencio: i aixi els borratxos que fan balconing i coses d'aquests ja sabran el que els espera)

En fi, salut i força al...

Comment by kastigador on oct 13th, 2011 at 10:45 am

Intentaré respondre a les

imatge de binissaida

Intentaré respondre a les teves inquietuds sobre el finançament de la despesa de Salut:
http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres11/pdf/PRE_L_CAT.pdf

- Els ingressos del govern de la Generalitat són de 22.514,8 €, però com això és insuficient pel nivell de despesa que hi ha, fa falta 10.115,3€ suplementaris de deute públic que ha de contraure la Generalitat.
- Els impostos directes suposaran aquest any un total de 8.358,5 €, el 37% dels ingressos no financers i el 25,6% del total d'ingressos (afegint el deute)
- Els impostos indirectes suposaran aquest any un total de 8.567,4 €, el 38% dels ingressos no financers i el 26,3% del total d'ingressos (afegint el deute)
- Les despeses del govern de la Generalitat són de 26.654,5€, però com cal pagar els costos del deute (interessos i refinançament), cal afegir 5.975,5€ més
- Les despeses dels programes i polítiques de Salut per aquest any s'han calculat en 9.063,2 €, el 34% del total de la despesa de tots els programes i polítiques de despesa (sense tenir en compte la despesa dels costos del deute).

Què ha passat en aquests darrers anys post bombolla?:
http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres07/pdf/PRE_L_CAT.pdf

- L'any 2007 els ingressos del govern de la Generalitat eren de 24.717,6 €, i la necessitat d'endeutament només era de 1.967,0€
- Els impostos directes suposaven un total de 6.338,6 €, el 25,6% dels ingressos no financers i el 23,8% del total d'ingressos (afegint el deute)
- Els impostos indirectes suposaven un total de 10.917,6 €, el 44,2% dels ingressos no financers i el 40,9% del total d'ingressos (afegint el deute)
- Les despeses del govern de la Generalitat eren de 26.684,6€, i només calia afegir a pagar com costos del deute (interessos i refinançament), 1.803,4€ més
- Les despeses dels programes i polítiques de Salut per aquell any van ser de 8.493,0€, el 31,8% del total de la despesa de tots els programes i polítiques de despesa (sense tenir en compte la despesa dels costos del deute).

L'esforç de despesa en salut és fins i tot superior al del darrer any de bombolla avant-crisi. El problema és que hem contret durant aquests darrers anys de crisi un deute que ofega els comptes públics. El deute s'ha contret per la necessitat de finançament que ha provocat l'aturada de l'activitat econòmica. Bàsicament això es veu en la merma dels ingressos dels impostos indirectes (que la pujada dels impostos directes no compensa). El fet que suposa haver mantingut el mateix nivell de despesa sense tenir en compte aquesta baixada en els ingressos ha suposat que els costos del deute s'hagin multiplicat per tres en aquest període.
Les retallades finalment han sobrevingut (si s'hagués continuat mantenint el mateix nivell de despesa cada cop els costos del deute haguessin estat més alts i la fallida dels comptes públics de la Generalitat estaria garantida en poc temps). El problema és que retornar a un nivell de despesa més baix és forçosament traumàtic (totes les espectatives de creixement d'aquests darrers anys, amb nous hospitals, etc., han quedat ofegades), i més quan el sistema de salut de Catalunya, com ja he explicat, és dels més deficitaris d'Europa.
Catalunya va perdre una oportunitat d'or durant els anys de bombolla per resituar-se a nivell europeu pel què fa la qualitat del seu sistema de salut (i també, dit de pas, del seu sistema educatiu). Però no es va fer res de res. Bé, potser sí: construir nous hospitals i nous centres d'atenció primària que ara havien de donar llum, i que la crisi i les conseqüents retallades han avortat.
La meva opinió és que es van fer servir els recursos de la bombolla de manera molt grandiloqüent, contruint a tot luxe, fent-ho tot de nou, sense aprofitar res, com a nous rics, sense prepar el país per un inevitable decreixement. La irresponsabilitat d'aquestes polítiques (del tripartit i de convergents) és gravíssima, perquè ara tenim un país preparat per desballestar, i sense cap mena de capacitat de resistència a la crisi.
I el més penós és que la crisi és crònica, i en canvi el país no es pot permetre una política de retallades constants de manera indefinida. Cada any que es deixa d'ingressar menys diners per culpa de la crisi és un any més de més i més retallades per atenuar el monstre del deute i l'abisme d'una fallida. És evident que aquest model econòmic basat en el capital privat i l'acumulació capitalista és insostenible, i cal urgentment una transformació profunda i d'arrel del sistema polític i econòmic, a Catalunya, a Europa i en general a tot al món. Una transformació que només pot tenir una via: la socialització de la propietat dels mitjans de producció per poder possibilitar una recuperació econòmica, ecològica i democràtica de la humanitat.

Comment by binissaida on oct 13th, 2011 at 10:59 am

Els imports, com haureu vist

imatge de binissaida

Els imports, com haureu vist a l'enllaç, són en milions d'euros (M€) i no euros (€) com he escrit. O sigui, que per exemple els 22.514,8 que assenyalo d'ingressos al 2011, són 22.514,8 M€.

Comment by binissaida on oct 13th, 2011 at 11:05 am

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprobar que ets de carn i ossos i para prevenir el spam :-) Disculpa les molèsties!
Imatge CAPTCHA
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.
 
No feu cas d aquest link